PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

LES DIVERSES ORIENTACIONS DE LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU

ORIENTACIÓ EDUCATIVA I PREVENTIVA

La pràctica psicomotriu educativa i preventiva és una pràctica d’acompanyament a l’expressivitat motriu dels infants. Es concebeix com un itinerari de maduració psicològica que afavoreix el pas del «plaer de  fer al plaer de pensar».

L’especialista desenvolupa la competència comunicativa dels infants  a través del plaer d’actuar. Consisteix en la creació d’un dispositiu espaial-temporal que, por les seves referències  permanents, el seu context i les seves normes, proporciona seguritat al nen o la nena  i afavoreix el plaer del moviment, el plaer de descobrir i crear, i el plaer d’intercanviar i parlar.

L’adult que acompanya al nen i la nena observa i escolta  les emocions, les  atén, acull  les produccions simbòliques i compren la intensitat de l’expressivitat motriu en relació amb el passat relacional i afectiu.

Els objectius poden resumir-se en els termes següents:

  • Comunicació: entesa com  una necessitat d’obertura cap l’exterior i alhora cap l’interior d’un mateix, alliberant l’expressivitat, atrevint-se a  demanar, donar, rebre, refusar…;
  • Creació: referint-nos a l’obertura a diversos significats, maneres… que afavoreixen un comportament social i relacional.

L’accés a la descentració es caracteritza per una distància projectiva dels fantasmes i les emocions sobre el mon dels objectes i dels altres. L’infant trenca amb la subjectivitat de forma progressiva per entrar en una objectivitat que li obre el camí cap el pensament operatiu.

La pràctica psicomotriu es recomana especialment en el cas de nens i nenes de 0 a 7/8 anys  en  àmbits com l’escola infantil, primària, els centres d’acollida infantil o  l’escola d’educació especialitzada.

 

ORIENTACIÓ TERAPÈUTICA

És tracta d’una ajuda que aborda les dificultats de l’expressivitat motriu que es manifesten en les patologies. Aquests problèmes afecten a la maduració tónico-emocional, psico-afectiva o simbòlica dels infants.

La teràpia psicomotriu està especialment recomanada quan el nen se sent massa envaït pels seus fantasmes arcaics i no pot superar  el modus d’expressivitat impulsiva o inhibida.

També es recomanable quan l’infant no s’obre a la comunicació, quan ens adonem que te massa inseguretat afectiva, o quan observem un imaginari invasor o, pel contrari, excessivament bloquejat o fixat. La teràpia psicomotriu tracta de restaurar una dinàmica de plaer i de comunicació a traves d’una estratègia de rodeig. 
Des de la primera entrevista, el/la  terapeuta estableix una relació tònico-emocional per permetre que l’infant amb dificultats s’expressi plenament per la via motriu i simbòlica.

L’atenció  als pares, educad@rs i també la resta de persones que intervenen en el procés maduratiu  del nen o la nena completa aquesta primera observació. A partir del diagnòstic si es veu convenient aquest tipus d’ajuda, es podrà iniciar. Serà  necessari un marc clar, amb sessions de ritme regular, continu i trobades puntuals amb pares i educadors.

Els terapeutes han de tenir en compte les competències necessàries per implicar-se en una relació interactiva amb el nen. Les possibilitats d’escoltar, acollir i comprendre a l’infant seran més grans si sabem que l’expressivitat dels nens  acostuma a ser desbordant o acostuma a estar força inhibida. La preocupació prioritària del terapeuta és la de comprendre l’expressivitat del nen, tornar a introduir una dinàmica de plaer i proporcionar la confiança i seguritat necessàries, que permetin superar les angoixes arcaiques lligades  a les seves primeres relacions.

Les sessions s’estructuraran en dos temps. El primer  estarà dedicat prioritàriament a l’expressivitat motriu, i el segon, a  activitats de representació: disseny, modelat, construcció, escriptura, històries…. Aquest canvi d’activitats  afavoreix la descentració. La teràpia psicomotriu ajuda al nen i la nena (segons el seu ritme i possibilitats) a reapropiar-se de la seva pròpia historia.