METODOLOGIA

FORMACIÓ EN LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU

Formació s’orienta cap el desenvolupament de la persona en:

  • El seu recorregut en la formació personal
· l’estructuració teòrica de la pràctica
· la seva  pràctica amb el nen.
  • L’articulació permanent d’aquests tres pilars constitueix l’originalitat de la formació.

 

LA FORMACIÓ PERSONAL
Aquest aspecte dins de la formació és fonamental. L’objectiu és arribar a un sistema d’actituts necessari per la relació d’ajuda psicomotriu. La formació s’encamina al desenvolupament dels propis recursos i capacitats de la persona. Les situacions proposades es viuen en grup mitjançant la via motriu, l’arcaisme psico-corporal, la creativitat i la capacitat de les persones  per expressar-se a partir de diversos llenguatges simbòlics. El dispositiu de formació situa a la persona en una posició d’escolta  empàtica. La formació personal exigeix la implicació  de tots els participants: corporal, emocional, relacional i verbalment.

 

LA FORMACIÓ TEÒRICA
La formació teòrica s’organitza en forma de seminaris, tallers i conferències. Les aportacions teòriques es complementen amb la pràctica i permeten a cada persona construir  de forma progressiva  els conceptes, mitjançant l’observació activa de la clínica. Recalquem  aquesta integració de la teoría, i no tant sols l’acumulació de coneixements teòrics.

Les temàtiques que es desenvolupen són les següents:

  • La maduració psicològica de l’infant per la via motriu: les necessitats, les relacions primàries, les angoixes arcaiques, el desenvolupament motriu, afectiu, cognitiu i lingüístic.
  • La patologia d’aquest procès de maduració i el sentit dels símptomes expressats per la via corporal o física o psíquica : les dificultats en l’acces a la simbolització i la hiperactivitat  o defecte motriu.
  • Els principis d’acció i les estratègies d’intervenció, ambdos necessaris per l’ajuda  educativa o terapèutica: l’empatia tònico-emocional.

Dels autors més enumenats citem S. Freud, D. Winnicott, H. Wallon, M. Klein, J. Piaget o J. Bowlby….

 

LA FORMACIÓ PRÀCTICA
El resultat de la integració de la experiència personal i la investigació teòrica ha de estar reflexada en aquesta part de la formació. Totes les persones participants tenen la possibilitat d’iniciar-se en la práctica educativa, així com més endavant en la de grup d’ajuda.

Oferim en aquesta part de la formació, la possibilitat de perfeccionar l’observació directa del nen o grup de nens durant el  joc sensoriomotor i, després, la possibilitat de participar en la intervenció de les sessions amb un formad@r.

L’anàlisi del sistema d’actituts del terapeuta, la comprensió del contexte i la investigació del sentit de l’expressivitat de l’infant o infants s’elaboren durant el seminari que segueix a  cada sessió i a traves de l’anàlisi de videos. També es dedica un espai important a les ressonàncies tònico-emocionals que es manifesten tant en els observad@rs com en els intervent@rs  de la sessió.

La formació s’evalúa amb un treball escrit d’observació i un projecte en coherència, i a més a més en l’orientació terapèutica al final dels cursos, amb un estudi sobre un cas clínic  formant part d’una memòria.

Durant el curs s’aplica un dispositiu institucional de concertació entre les persones en procès de formació i els formad@rs, en colaboració amb l’equip de socioanalistes de G. Mendel.