PRÀCTICA PSICOMOTRIU AUCOUTURIER

CURS DE FORMACIÓ EN PRÀCTICA PSICOMOTRIU PREVENTIVA – EDUCATIVA

ORGANITZACIÓ

GRUP DE FORMADORS/ES DE PSICOMOTRICITAT DE L´AEC (Associació per a l’expressió i la comunicació), integrada en l’ASEFOP (Associació Europea d’escoles de formació en Pràctica Psicomotriu).

El certificat final està reconegut per l´ASEFOP, i a efectes administratius, pel “Pla de formació permanent del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya”.

 

JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL CURS
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier en la seva vessant educativa i preventiva  té com a objectiu la maduració psicològica de l’infant a través de la via corporal. La pràctica psicomotriu és una manera d’acompanyar que nosaltres proposem al grup d’infants i que li permet a cadascú desenvolupar-se d’una manera harmoniosa en un ambient suficientment ric, variat i flexible.

El curs de formació té com a finalitat que l’alumne arribi a assolir una competència professional per a intervenir amb els infants en el marc de l’escola i altres entorns educatius

 

PERFIL PROFESSIONAL I DESTINATARIS
Tots/es els/les professionals que atenen i acompanyen els infants en el seu procés de desenvolupament i de maduració psicològica: educadors de l’escola bressol, d’espais familiars i de ludoteques,  mestres del cicle d’infantil i primària i dels centres de desenvolupament infantil, logopedes, suport a l’ integració i l’acollida, fisioterapeutes, psicòlegs infantils i psicopedagogs, educació en el lliure, terapeutes ocupacionals, etc.

 

CONTINGUTS I METODOLOGIA
Els continguts, seguint la nostra especificitat, estant organitzats per ajudar als participants a ser els protagonistes d’aquest procés formatiu que està estructurat en tres eixos:

Formació personal
On iniciem un procés formatiu que facilita l’escolta de l’altre, a partir de la disponibilitat personal. Aquest procés passa bàsicament per la via corporal mitjançant situacions de grup, de parella, de trio i individual, seguides de moments de reflexió personal i col·lectiva, que porten a la dimensió simbòlica (representació per mitjà de diversos llenguatges expressius i de produccions plàstiques).

Formació teòrica
Des d’un marc teòric de línia dinàmica que ajuda a situar la Pràctica Psicomotriu i a construir la base psicopedagògica que permet als alumnes analitzar i integrar els conceptes necessaris per a la comprensió de l’expressivitat motriu dels infants. La discussió en petit grup, el debat obert, i els textos de suport permeten que les aportacions dels experts es vagin integrant a la pràctica educativa quotidiana per què la teoria sigui realment una reflexió sobre la pròpia pràctica.

Formació pedagògica
Eix en el que s’articula i troba justificació la formació teòrica i la personal. Es desenvolupa a través d’una recerca centrada en l’observació interactiva dels infants, la definició dels principis i de les estratègies d’intervenció, per fer camí cap a la conducció autònoma de la sessió, a través de pràctiques guiades i supervisió en centres de pràctiques de l’Associació.

Cada eix s’articula en diversos mòduls, de treball en gran grup presencials, en petit grup  i a través de treball individual presencial i tutoritzat a distància.

 

TEMARI DELS SEMINARIS

  • Principis i estratègies psicomotrius. I i II
  • Observació psicomotriu
  • Desenvolupament global 0-7
  • Expressivitat motriu i joc 0-7
  • Relació família i escola
  • Coherència educativa i treball en xarxa.
  • Anàlisi i supervisió  del  treball psicomotor.
  • Estratègies d’intervenció, projecte final i dubtes.

 

PRINCIPIS I ESTRATEGIES DE LA PRÀCTICA PSICOMOTRIU B. AUCOUTURIER

Objectius

  • Entendre els fonaments teòric – filosòfics de la pràctica psicomotriu de B. Aucouturier.
  • Conèixer el sistema d’actituds i el sistema d’acció del psicomotricista.
  • Conèixer l’organització i l’estructura de cada sessió i del procés d’intervenció.

 

Continguts

  • Comprensió del nen a través de la seva expressivitat motriu; és a dir, la seva relació amb el seu cos, l’espai i el temps, els objectes i les persones.
  • El rol del psicomotricista com element afavoridor del procés de maduració del nen per la via sensoriomotriu.
  • Organització de l’espai i del temps.

 

Metodologia

Es parteix dels coneixements previs dels alumnes sobre cada tema, la reflexió en petit grup i de les qüestions que es plantegen, per arribar a l’anàlisi conjunta de casos i a moments puntuals d’exposició oral, amb el suport de material audiovisual.

 

Bibliografia

  • Arnaiz, P. Rabadán, M. y Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela: una práctica educativa y preventiva. Ediciones Aljibe, Málaga.
  • Aucouturier, B. (2004). Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Ed. Graó.
  • Lapierre, B. Aucouturier (1984).  Simbología del movimiento. Ed. Científico-médica.
  • Lapierre, B. Aucouturier. (1977) Los contrastes y el descubrimiento de las nociones fundamentales. Ed. Científico – médica
  • Seisdedos. (1988) Educación psicomotriz : historia y génesis… Ed. Universidad  Pontificia

 

OBSERVACIÓ PSICOMOTRIU

Objectius

  • Aplicar la metodologia de la observació.
  • Constatar l’evolució d’un infant des de la seva etapa de desenvolupament.
  • Analitzar les manifestacions dels infants en el marc educatiu.
  • Analitzar les manifestacions dels adults en la sessió de psicomotricitat.
  • Incidir en el procés de formació del psicomotricista.

 

Continguts

  • Que entenem per observació.
  • Capacitat d’observació i escolta del psicomotricista.
  • Els paràmetres de l’observació psicomotriu.
  • El registre de l’observació.
  • El anàlisis de les observacions: primer i segon moment.
  • Que observem segons l’edat.
  • Que observem segons el marc.
  • La recollida d’observació.
  • Hipòtesis i projecte de treball psicomotor del grup.

 

Metodologia

  • Continguts teòrics.
  • Anàlisis de l’evolució d’un infant en un marc natural.
  • Anàlisis de les sessions de psicomotricitat en un àmbit educatiu..
  • Des del treball personal a l’observació de les actituds.
  • Anàlisis i reflexió del propi procés.

 

SEMINARI D’ANÁLISI DE VIDEOS
Les tutores de pràctiques mostraran a partir de la visualització de vídeos dels distints grups de nens  s’analitzarà:

  • L’evolució del mateix grup durant el recorregut d’aquest curs.
  • El moment evolutiu en el que estan i com  evolucionen.
  • El plantejament de les sessions tenint en compte l’edat en la que es troben.
  • Les estratègies dels psicomotricistes per poder ajustar-se a les necessitats del moment.
  • Els jocs que sorgeixen en els diferents moments.

 

Objectius

  • Evidenciar l’evolució dels infants durant l’etapa en que es realitzen les filmacions.
  • Diferenciar les diverses propostes de la sessió tenint en compte l’edat dels infants i els diferents marcs de referència.

 

DESENVOLUPAMENT GLOBAL

Objectius

  • Ampliar la comprensió del desenvolupament psicològic del nen.
  • Interrelacionar diverses aportacions de la psicologia evolutiva a la perspectiva integral del
  • desenvolupament de l’infant.
  • Informar sobre conceptes psicològics i psicoanalítics elementals.
  • La construcció de la identitat.

 

Continguts

  • Moments evolutius segons diversos autors.
  • De la pulsió d’afecció a la pulsió de domini.
  • La imatge del cos com a base de l’ identitat.
  • Les emocions com a motor de d’intel·ligència.

 

Metodologia

  • Exposició oral i discussió en petit grup a partir de petites experiències vivencials.

 

Bibliografia:

Principals autors de psicologia evolutiva: Piaget, Wallon, Freud, Bowlby, Stern i elaboracions de material de l’ ASEFOP:

  • J. Bowlby.(1986) Vínculos afectivos: Formación, desarrollo y pérdida.  Ediciones Morata.
  • D.W. Winnicott (1990) Los bebés y sus madres.  Ed. Paidós. Barcelona
  • B. GOLSE (1987) El desarrollo intelectual y afectivo. Ed. Masson. Barcelona
  • Pere CASTELLVÍ. (1997) Psicologia del desenvolupament. De Proa. Universitat Ramon Llull

 

EXPRESSIVITAT MOTRIU I JOC
El joc com eina fonamental pel desenvolupament global dels nens i nenes, així com entendre la expressivitat motriu com medi principal de relacionar-se i conèixer el mon per part de l’infant.
Revisarem l’evolució natural del joc des de el joc arcaic fins al joc simbòlic i anirem endinsant-nos en la sessió de psicomotricitat, comparant les diferents manifestacions del joc en els diferents temps i espais de la sala.

 

Objectius

Adquirir la capacitat d’observar el moviment espontani dels infants, tenint en compte l’activitat física (la tonicitat corporal, la mobilitat articular, els eixos del moviment, l’equilibri corporal, etc.), l’experiència emocional del cos (moviment emocionat, tonicitat i emoció, postura, moviment dispers, bloquejat, harmònic, etc.) i el cos en relació (rebuig del contacte, recerca de l’altre a través del moviment, aproximació, distàncies, etc.). Aquesta capacitat ha de permetre afavorir el desenvolupament harmònic de l’infant i també poder detectar les alteracions del mateix, per a poder intervenir-hi adequadament.

 

Continguts

  • Les accions que afavoreixen o limiten el desenvolupament harmònic des del punt de vista de la motricitat.
  • Breu recorregut sobre els avenços neurològics i comentaris dels autors més rellevants dins la neurofisiologia.
  • L’adquisició del moviment: relació entre maduració, suport emocional i interès per l’entorn.

 

Metodologia

  • A partir dels coneixements previs dels alumnes sobre el tema, farem un recorregut teòric de l’adquisició del moviment, donant rellevància al primer any de vida com l’etapa en la qual es conquereix la possibilitat de mantenir el cos en la verticalitat. La maduració de la musculatura antigravitatòria i l’equilibri corporal dret influiran en la resta d’activitats corporals posteriors.
  • Una part important de treball pràctic, amb la finalitat de poder experimentar les fases i les limitacions referents a la postura, la tonicitat i el moviment.
  • El contacte corporal conscient, com una eina d’intervenció en la Pràctica Psicomotriu.

 

 

TREBALL AMB FAMÍLIES I XARXA
Des de la perspectiva que necessitem de les famílies per cobrir els objectius educatius de l’escola, el seminari podria desenvolupar seguint aquest eixos:

  • La comunicació com a xarxa de relacions.
  • L’escola com idea de comunitat. En la construcció de la biografia dels infants estan    compreses totes les persones implicades en l’educació d’aquests.
  • Expectatives de l’escola respecte a les famílies.
  • Aproximació a l’intento d’entendre com s’organitza l’estructura familiar actual.
  • Alguna d’aquestes estructures fragilitzen els processos d’identitat i de separació dels infants petits.

 

Objectius

  • Conèixer i valorar les possibilitats d’intercanviar amb professionals d’altres àmbits per enriquir l’acció educativa
  • Presentar els diferents dispositius d’atenció a l’infant i la seva família que existeixen i poden ser un recurs .
  • Reflexionar sobre les possibles formes de relacionar-se amb els elements de la xarxa. El paper del psicomotricista.

 

Continguts

  • Concepte de xarxa de Serveis. Qui és el protagonista? Quin paper hi juga cadascú? Com es poden utilitzar?
  • Presentar i caracteritzar les funcions dels principals dispositius dels Serveis Educatius:    EAP, CREDAC, CRP, LIC
  • Presentar els dispositius d’atenció a la infància d’altres àmbits: pediatria, CDIAP, CSMIJ, EAIA.
  • Com actuar per derivar a un servei especialitzat?
  • Com fer per treballar en xarxa: trucades, reunions, presa de decisions, informes. Què vol dir coordinació?
  • La relació entre els professionals i les famílies: responsabilitat i privacitat.

 

Metodologia

  • Exposició oral i discussió en grup
  • Dramatització d’alguna situació d’intercanvi entre professionals de diferents àmbits.
  • Joc de rols.
  • Il·lustracions a partir d’algun cas viscut real de coordinació
  • Possibilitat de presentar i discutir alguna situació viscuda o coneguda per les participants.

 

Bibliografia

  • Aucouturier, B.(2004) Los fantasmas de acción y la Práctica Psicomotriz. Ed. Graó; Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (1996) Educar para ser. Ed. Herder. Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (2005) Libertad y límites: Amor y respeto. Ed. Herder, Barcelona.

 

 

COHERENCIA EDUCATIVA I MODEL EDUCATIU

Objectius

  • Analitzar el concepte de “Coherència Educativa” tot aprofundint entre els principis teòrics  i de l’acció de la
  • Pràctica Psicomotriu, i els principis psicopedagògics de la institució escolar.
  • Iniciar una aproximació al projecte personal sobre el desplegament de sessions de Pràctica Psicomotriu
  • Educativa, centrat en la pròpia realitat educativa i en l’experiència de cadascuna de les persones participants.

 

Continguts

  • Identificació del propi concepte de coherència i no coherència.
  • Conceptualització i aplicació del tractament de la diversitat a l’escola: principis de  coherència.
  • El paper del cos en el marc educatiu, el llenguatge corporal, els llenguatges expressius.
  • L’aprenentatge: una petita aproximació a com aprenen les persones.
  • El projecte psicomotor: una ullada a les grans directius de la nostra tasca com a psicomotricistes.

 

Metodologia

Construirem un itinerari comú a partir de les aportacions, experiència, reflexions, expectatives, dels participants. S’anirà definint el territori des de la teoria, l’expressió i la reflexió.

 

Bibliografia

  • Andrea Cannevaro. (1985). Els infants que es perden al bosc.  ED. EUMO.
  • Salzberger i d’altres. L’Experiència emocional d’ensenyar i aprendre. Edicions 62.
  • Meritxell Bonàs i d’altres. (2007). Entramados. Ed. Graó.
  • Paul Watzlawick. El lenguaje del cuerpo. Ed. Herder. Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (1996) Educar para ser. Ed. Herder. Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (2005) Libertad y límites: Amor y respeto. Ed. Herder, Barcelona

 

 

ESTRATÈGIES D’INTERVENCIÓ, PROJECTE I DUBTES

Objectius

  • Interrelacionar, per intervenir ajustadament, les aportacions de les tres vessants: ser i estar, saber i fer.
  • Aportar conceptes psicològics i psicoanalítics que donin  sentit a les estratègies d’intervenció.
  • Analitzar les pròpies intervencions en els grups de pràctiques autònomes.
  • Organitzar i estructurar les irregularitats o desajustaments respecte al ritme i especialització de la pròpia sessió.

 

Continguts

  • Què fem i com ho fem per arribar a per què ho fem.
  • Moments fàcils i moments difícils en la nostra intervenció.
  • El sentit profund de les accions i jocs dels infants.
  • Excés i defecte de la nostra organització. Punts forts i punts febles

 

Metodologia

  • Aportació del alumnat mitjançant vídeo, escrit, diapo o fotografia d’alguns moments significatius del vostre treball.
  • Exposició oral i discussió en petit grup a partir de petites experiències vivencials

 

Bibliografia

Elaboracions de material de les escoles ASEFOP.
Aportacions específiques del formador.

 

CALENDARI
El curs de Formació en Pràctica educativa i preventiva té una durada de 300 hores, distribuïdes  en 11 caps de setmana, a més de 8/12 sessions de 2 hores en un centre de pràctiques que s’assignarà a l’iniciï del curs segons especialitat i disponibilitat.

Calendari de la formació i horaris:
El curs s’inicia al mes d’octubre de cada any i finalitza amb la presentació del projecte al novembre de l’any següent.

Horaris: els divendres de 18’30h a 21’30 h.; els dissabtes de 9 a 19h. i els diumenges de 9 a 14:

Calendari: les dates es determinaran dos mesos abans del començament del curs.

Distribució de les hores per apartat

  • Formació personal: (75h)
  • Formació teòrica: (75h)
  • Formació pedagògica: (75h) : sessions de pràctiques en centres i anàlisi de vídeos.
  • Acció tutorial i activitats de recerca i projecte:  (75h).
  • Cada projecte serà supervisat per una tutora.
  • La seva lectura serà pública i presencial per a tots els alumnes del curs, en un cap de setmana (14h) durant el mes de Novembre.

 

EVALUACIÓ i DIPLOMA FINAL

Una vegada acabat el procés de formació, es lliurarà un DIPLOMA DE FORMACIÓ EN PRÀCTICA PSICOMOTRIU EDUCATIVA I PREVENTIVA (PPA) reconegut per l’AEC i l’ASEFOP.

Estarà condicionat a:

  • La assistència i  participació a un mínim del 80%  del total del curs i de cada eix.
  • Aprofitament i avaluació continuada.
  • Presentació dels treballs.
  • Valoració de l’equip docent.
  • Dispositiu institucional G. Mendel.
  • Elaboració, presentació i defensa del projecte final de curs.

 

REQUISITS D´ADMISSIÓ I D´INFORMACIÓ

  • Les persones interessades han de poder acreditar:
  • Es molt recomanable haver fet un curs de sensibilització a la Pràctica Psicomotriu de entre 12 a 30 hores de durada.
  • Tenir una titulació que permeti treballar amb infants de 0 fins a 8 anys en un àmbit educatiu i preventiu.
  • L’acceptació al curs està condicionada a una entrevista prèvia amb un docent del curs per poder valorar l’aptitud de l’alumne/alumna. S’efectuarà un barem de selecció per escollir entre 18 i 24 places.

 

INFORMACIÓ
AEC. Psicomotricitat-  Seu escola pública “Fructuós Gelabert” C/ Sardenya 368 cantonada Industria DP: 08025. Barcelona.
Transport: Metro: L-5. Bus: 47, 19…
Coordinadora de l’anual Anna Luna Tel:   647663750.
Informació en el nostre E-mail: aec.psicomot@gmail.com
A la nostra pàgina web: www.aecassociacio.org

 

PREU DE LA MATRÍCULA I CONDICIONS DE PAGAMENT

El preu actual és de 1.900 €,  300 € en el moment de la preinscripció  i 1600 € en varis terminis que es faran efectius al compte de l’AEC Psicomotricitat:
“La Caixa” ES4721001007150200084284

Si es produeix alguna baixa es farà una retenció del 25%, si es justifica fins a 5 dies hàbils abans de que comenci el curs. Un cop començat el curs no hi haurà cap devolució de l’import de la matrícula.

 

SUPERVISIÓ CIENTÍFICA Y TÉCNICA
ASEFOP: Associació Europea d’Escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu

Coordinació tècnica:
Anna LUNA, pedagoga i  formadora de psicomotricistes . AEC – ASEFOP.

Professorat docent:
Katty Homar,  pedagoga i formadora de psicomotricistas . AEC – ASEFOP.
Iolanda Vives, psicòloga i formadora de psicomotricistas . AEC – ASEFOP.
Montse Castellà, mestra i psicomotricista. AEC.
Carmen López, mestra i psicomotricista. AEC.
Sara Manchado, mestra i psicomotricista. AEC.
Pilar Crespo, psicòloga i psicomotricista. AEC-ASEFOP
Marta Pascual, mestra i psicomotricista. AEC-ASEFOP
I altres col·laboracions específiques.