ORGANITZACIÓ
FACULTAT D’EDUCACIÓ – DEPARTAMENT DE DIDÀCTICA DE LES CIÈNCIES SOCIALS, DE L’EDUCACIÓ MUSICAL, DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I DE L’EDUCACIÓ VISUAL I PLÀSTICA.

 

COL.LABORACIÓ
GRUP DE FORMADORS/ES DE PSICOMOTRICITAT DE L’AEC (Associació per a l’expressió i la comunicació), integrada en la ASEFOP (Associació Europea d’escoles de Formació en Pràctica Psicomotriu).

 

JUSTIFICACIÓ I OBJECTIUS DEL CURS
La Pràctica Psicomotriu Aucouturier en la seva vessant educativa i preventiva  té com a objectiu la maduració psicològica de l’infant a través de la via corporal. Aquesta pràctica és una manera d’acompanyar que nosaltres proposem al grup de nens i nenes i que els hi permet desenvolupar-se d’una manera harmònica, en un ambient prou ric, variat i flexible.

El curs de formació té com a finalitat arribar a assolir una competència professional per a intervenir amb els infants en el marc de l’escola i altres entorns educatius.

 

PERFIL PROFESSIONAL I DESTINATARIS
A tots i totes les professionals que atenen i acompanyen els nens i nenes en el seu procés de desenvolupament i de maduració psicològica: educadors d’escoles infantils (0-3 anys), espais familiars, ludoteques, mestres del cicle d’educació infantil i primària, així com també els professionals que estan en centres de desenvolupament infantil, logopedes, suport a la integració i acollida, fisioterapeutes, psicòlegs infantils i psicopedagogs, educació lliure, terapeutes ocupacionals, etc.

 

CONTINGUT I METODOLOGIA
Els continguts, seguint la nostra especificitat, estant organitzats per ajudar als participants a ser els protagonistes d’aquest procés formatiu que està estructurat en tres eixos:

Formació personal

Aquest és un procés formatiu que facilita l’escolta de l’altre, a partir de la disponibilitat personal. Aquest procés passa bàsicament per la via corporal, a través de situacions de grup, de parella, de trio i individual, seguides de moments de reflexió personal i col·lectiva que els porta a la dimensió simbòlica (representació a través de diversos llenguatges expressius i de produccions plàstiques). Aquest treball vivencial corporal en grup és transversal a tots els mòduls.

Formació teòrica

Aquest eix ho enfoquem des d’un marc teòric d’orientació dinàmica que ajuda a situar la Pràctica Psicomotriu i a construir la base psicopedagògica que permet als alumnes analitzar i integrar els conceptes necessaris per a la comprensió de l’expressivitat motriu dels nens i nenes. La discussió en petit grup, el debat obert i els textos de suport, permeten que les aportacions dels experts es vagin integrant en la pràctica educativa quotidiana perquè la teoria sigui realment una reflexió sobre la pròpia pràctica.

Aquesta part de la formació es realitza a partir dels seminaris que componen els 4 mòduls.

Formació pedagògica

És l’eix en què s’articula i troba justificació la formació teòrica i la personal. Es desenvolupa a través d’una recerca centrada en l’observació interactiva dels nens i nenes, la definició dels principis i les estratègies d’intervenció, per dirigir-se cap a la conducció autònoma de la sessió a través de les pràctiques guiades i la supervisió en centres de pràctiques de l’Associació.

Aquesta part de la formació forma part del mòdul 2.

Cada eix s’articula en diversos mòduls de treball: en gran grup presencial, en petit grup i mitjançant el treball individual presencial i tutoritzat a distància.

TEMARI DELS MÒDULS

  1. Principis i estratègies psicomotrius I i II.
  2. Observació psicomotriu i anàlisis del treball psicomotor
  3. Psicologia i Pedagogia aplicada a l’escola: Desenvolupament global i joc 0-7 anys.
  4. Acció tutorial i Projecte final.

 

  1. PRINCIPIS I ESTRATÈGIES PSICOMOTRIUS I i II

Objectius

  • Conèixer el naixement i evolució al llarg de la història del concepte de psicomotricitat.
  • Entendre els fonaments teòric-filosòfics específics de la pràctica psicomotriu de B. Aucouturier.
  • Conèixer el sistema d’actituds i el sistema d’acció del psicomotricista.
  • Conèixer l’organització i l’estructura de cada sessió i del procés d’intervenció.
  • Aproximar-se a conceptes psicològics i psicoanalítics que donin sentit a les estratègies d’intervenció.
  • Comprendre de la conceptualització teòrica específica de la pràctica psicomotriu de B. Aucouturier aplicada a la intervenció educativa i preventiva.
  • Interrelacionar, les aportacions de les tres vessants de la formació: ser i estar, saber i fer per intervenir ajustadament.

 

Continguts

  • La psicomotricitat com visió integradora i interdisciplinar
  • Història i enfocaments actuals.
  • Cos, acció i moviment.
  • Comprensió del nen a través de la seva expressivitat motriu; és a dir, la seva relació amb el seu cos, l’espai i el temps, els objectes i les persones.
  • El rol del psicomotricista com element afavoridor del procés de maduració del nen per la via sensoriomotriu.
  • Organització de l’espai i del temps.
  • Sistema d’accions i actituds.

Vivència en propi cos d’un procés que facilita la comprensió global del desenvolupament de l’infant a partir de la temàtica del mòdul.

 

Metodologia

Partim dels coneixements previs dels alumnes sobre cada tema, la reflexió en petit grup sobre les qüestions que es plantegen, per arribar a l’anàlisi conjunt de casos i a moments puntuals d’exposició oral amb suport de material audiovisual.

Contrast d’expectatives, classe expositiva, laboratori de problemes.

Treball vivencial corporal en grup.

 

Bibliografia

  • Arnaiz, P. Rabadán, M. y Vives, I. (2001). La psicomotricidad en la escuela: una práctica educativa y preventiva. Ediciones Aljibe, Málaga.
  • Aucouturier, B. (2004). Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Graó.
  • Lapierre, B. Aucouturier (1984). Simbología del movimiento. Científico-médica.
  • Lapierre, B. Aucouturier. (1977) Los contrastes y el descubrimiento de las nociones fundamentales. Científico-médica
  • (1988) Educación psicomotriz: historia y génesis… Ed. Universidad Pontificia

 

  1. OBSERVACIÓ PSICOMOTRIU I ANÀLISIS DEL TREBALL PSICOMOTOR

Objectius

  • Aplicar la metodologia de la observació.
  • Constatar l’evolució d’un infant des de la seva etapa de desenvolupament.
  • Analitzar les manifestacions dels infants en el marc educatiu.
  • Analitzar les manifestacions dels adults en el recorregut de les sessions.
  • Incidir en el procés de formació del psicomotricista.
  • Participar en sessions d’infants tutoritzades de pràctica psicomotriu
  • Intervenir en les sessions d’anàlisi post sessió i valorar el recorregut dels infants.
  • Treballar en parelles d’iguals el propi procés de formació pedagògica.
  • Relacionar les sessions amb temàtiques que aporta la teoria.

 

Continguts

  • Que entenem per observació.
  • Capacitat d’observació i escolta del psicomotricista.
  • Els paràmetres de l’observació psicomotriu.
  • El registre de l’observació.
  • El anàlisis de les observacions: primer i segon moment.
  • Que observem segons l’edat.
  • Que observem segons el marc.
  • La recollida d’observació.
  • Hipòtesis i projecte de treball psicomotor del grup.
  • Vivència en propi cos d’un procés que facilita la comprensió global del desenvolupament de l’infant a partir de la temàtica del mòdul.
  • Assistència a 12 sessions de pràcticum en escoles externes tutoritzades: observació- cointervenció-intervenció.
  • Recull i anàlisi de les sessions mitjançant diari de pràctiques.

 

 Metodologia

  • Continguts teoricopràctics.
  • Anàlisi i aplicació de l’evolució d’un nen / nena en un marc natural.
  • Anàlisi de les sessions de psicomotricitat en un àmbit educatiu.
  • Des del treball personal a l’observació de les actituds.
  • Anàlisi i reflexió del propi procés.
  • Plantejament i resolució de situacions
  • Contrast d’expectatives, classe expositiva, laboratori de problemes
  • Treball vivencial corporal en grup

 

Anàlisi del treball psicomotor

Les tutores de pràctiques mostraran a partir de la visualització de vídeos dels diferents grups de nens/nenes que s’analitzaran:

  • L’evolució del mateix grup durant el recorregut d’aquest curs.
  • El moment evolutiu en què estan i com evolucionen.
  • El plantejament de les sessions tenint en compte l’edat en què es troben.
  • Les estratègies dels psicomotricistes per poder-se ajustar a les necessitats del moment.
  • Els jocs que sorgeixen en els diferents moments.

Objectius

  • Evidenciar l’evolució dels nens / nenes durant l’etapa en què es realitzen les filmacions.
  • Diferenciar les diverses propostes de la sessió tenint en compte l’edat dels nens/nenes i els diferents marcs de referència.

Bibliografia

  • AUCOUTURIER, B. (2004). Los fantasmas de acción y la práctica psicomotriz. Graó.
  • ARNÁIZ, P. i BOLARÍN, M.J. (2000). Guía para la observación de los Parámetros psicomotores. Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, nº37.
  • ARNÁIZ, V. (2003) Una avaluació en la pràctica psicomotriu. Guix d’infantil, núm. 15.
  • ARNÁIZ, P., RABADÁN, M. i VIVES, I. (2001). La psicomotricidad en l’escola: una pràctica educativa i preventiva. Ediciones Algive, Málaga.
  • GARCIA, L. (2000). La observación psicomotriz. Entre líneas, núm. 7.

 

 

  1. PSICOLOGIA I PEDAGOGIA APLICADA A L’ESCOLA: DESENVOLUPAMENT GLOBAL I JOC 0-7 ANYS.

Objectius

  • Ampliar la comprensió del desenvolupament psicològic del nen i de la nena.
  • Interrelacionar diverses aportacions de la psicologia evolutiva amb la perspectiva integral del desenvolupament del nen i de la nena.
  • Informar sobre conceptes psicològics i psicoanalítics elementals.
  • La construcció de la identitat.

 

Continguts

  • Moments evolutius segons diversos autors.
  • De la pulsió d’afecció a la pulsió de domini.
  • La imatge del cos com a base de la identitat.
  • Les emocions com el motor de la intel·ligència.

 

Metodologia

Exposició oral i discussió en petit grup.

  • Plantejament i resolució de situacions.
  • Contrast d’expectatives, classe expositiva, laboratori de problemes.
  • Treball vivencial corporal en grup.

 

Bibliografia

  • Principals autors de psicologia evolutiva: Piaget, Wallon, Freud, Bowlby, Stern y elaboracions de material ASEFOP.
  • Bowlby.(1986) Vínculos afectivos: Formación, desarrollo y pérdida. Ediciones Morata.
  • W. Winnicott (1990) Los bebés y sus madres. Ed. Paidós. Barcelona
  • GOLSE (1987) El desarrollo intelectual y afectivo. Ed. Masson. Barcelona
  • Pere CASTELLVÍ. (1997) Psicologia del desenvolupament. De Proa. Universitat Ramon Llull.

 

Expressivitat motriu i joc

El joc com a eina per al desenvolupament global dels nens i nenes així com per entendre l’expressivitat motriu com a mitjà principal de relacionar-se i conèixer el món per part del nen i la nena.

Revisarem l’evolució natural del joc des del joc arcaic fins al joc simbòlic i anirem aprofundint en les sessions de psicomotricitat, comparant les diferents manifestacions del joc en els diferents temps i espais de la sala.

Objectius

Adquirir la capacitat d’observar el moviment espontani dels nens i nenes, tenint en compte l’activitat física (la tonicitat corporal, la mobilitat articular, els eixos del moviment, l’equilibri corporal, etc.). L’experiència emocional del cos (moviment emocionat, tonicitat i emoció, postura, moviment dispers, bloquejat, harmònic, etc.) i el cos en relació (rebuig del contacte, recerca de l’altre, a través del moviment, aproximació, distàncies, etc. ). Aquesta capacitat ha de permetre afavorir el desenvolupament harmònic del nen i la nena i també poder detectar les alteracions del mateix, per poder intervenir adequadament.

Continguts

  • Les accions que afavoreixen o limiten el desenvolupament harmònic des del punt de vista de la motricitat.
  • Breu recorregut sobre els avenços neurològics i comentaris dels autors més rellevants dins la neurofisiologia.
  • L’adquisició del moviment: relació entre maduració, reforç emocional i interès per l’entorn.

 Metodologia

  • A partir dels coneixements previs dels alumnes sobre el tema, farem un recorregut teòric de l’adquisició del moviment, donant rellevància al primer any de vida com l’etapa en la qual es conquesta la possibilitat de mantenir el cos en la verticalitat. La maduració de la musculatura anti gravitatòria i l’equilibri corporal en peu influiran en la resta d’activitats corporals posteriors.
  • Una part important del treball pràctic, amb la finalitat de poder experimentar les fases i les limitacions referents a la postura, la tonicitat i el moviment.
  • El contacte corporal conscient, com una eina d’intervenció en la Pràctica Psicomotriu.

 

Coherència educativa i treball en xarxa

Des de la perspectiva que necessitem de les famílies per cobrir els objectius educatius de l’escola, el seminari podria desenvolupar seguint aquests eixos:

  • La comunicació com a xarxa de relacions.
  • L’escola com a idea de comunitat. En la construcció de la biografia dels nens i nenes estan incloses totes les persones implicades en la seva educació.
  • Expectatives de l’escola respecte a les famílies.
  • Aproximació a l’intent d’entendre com s’organitza l’estructura familiar actual.
  • Alguna d’aquestes estructures fragilitza els processos d’identitat i de separació dels nens i nenes petits.

 Objectius

  • Conèixer i valorar les possibilitats d’intercanvi amb professionals d’altres àmbits per enriquir l’acció educativa.
  • Presentar els diferents dispositius d’atenció a la infància i la seva família pot ser aquesta un recurs.
  • Reflexionar sobre les possibles formes de relacionar-se amb els elements en xarxa. El paper del psicomotricista.

Continguts

  • Concepte de xarxa i serveis Qui és el protagonista? Quin paper juga cada un? Com es poden utilitzar?
  • Presentar i caracteritzar les funcions dels principals dispositius dels Serveis Educatius: EAP, CREDAC, CRP, LIC.
  • Presentar els dispositius d’atenció a la infància d’altres àmbits: CDIAP, CSMIJ, EAIA.
  • Com actuar per derivar feia un servei especialitzat?
  • Com fer per treballar en xarxa? A través de trucades, reunions, presa de decisions, informes… què vol dir coordinació?
  • La relació entre els professionals i les famílies: responsabilitat i privacitat.

 Metodologia

  • Exposició oral i discussió en grup.
  • Dramatització d’alguna situació d’intercanvi entre professionals de diferents àmbits. Joc de rols.
  • Il·lustracions a partir d’algun cas viscut real de coordinació.
  • Possibilitat de presentar i discutir alguna situació viscuda o coneguda pels participants.

Bibliografia

  • Aucouturier, B.(2004) Los fantasmas de acción y la Práctica Psicomotriz. Ed. Graó; Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (1996) Educar para ser. Herder. Barcelona.
  • Wild, Rebeca. (2005) Libertad y límites: Amor y respeto. Herder, Barcelona.

 

  1. ACCIÓ TUTORIAL I PROJECTE FINAL.

Objectius

  • Elaborar recursos i ajustaments al PROPI Procés Formatiu.
  • Autoavaluar l’Aprofitament del curs amb la coordinació.
  • Interrelacionar, per intervenir ajustadament, els Aportacions de les tres vessants: ser i estar, saber i fer.
  • Donar la informació necessària per guiar el Treball que s’ha de realitzar com a resultat dels aprenentatges en AQUEST curs.
  • Interrelacionar per intervenir ajustadament, les aportacions de les tres vessants: ser i estar, saber i fer.
  • Aportar conceptes psicològics i psicoanalítics que donin sentit a les estratègies d’intervenció.
  • Analitzar les pròpies intervencions en els grups de pràctiques autònomes.
  • Organitzar i estructurar les irregularitats o desajustaments respecte al ritme i especialització de la pròpia sessió.

 

Continguts

  • Acompanyament tutorial del recorregut Formatiu.
  • Participació en el Dispositiu institucional.
  • enforteixes i debilitats de la nostra intervenció.
  • Adequació del projecte a les Diverses realitats professionals.
  • Aspectes formals de l’elaboració i presentació del projecte final.
  • Què i com ho fem per arribar a…? er què ho fem?
  • Moments fàcils i moments difícils en la nostra intervenció.
  • El sentit profund de les accions i jocs dels nens i nenes.
  • Excés i defecte de la nostra organització. Punts forts i punts febles.

 

Metodologia

  • Aportació de l’alumnat a través de vídeos, escrits, power point o fotografia d’alguns moments significatius de la vostra feina.
  • Exposició oral i discussió en petit grup a partir de petites experiències vivencials.
  • Tutories individualitzades.
  • Dispositiu Institucional Mendel.
  • Acció tutorial i seguiment en grups de les pràctiques externes.
  • Acompanyament en l’elaboració del projecte i la seva defensa.

 

Bibliografia

  • Elaboracions de material de les escoles ASEFOP.
  • Aportacions específiques del formador.

CARACTERÍSTIQUES DEL CURS

El curs d’Expert Universitari en Pràctica Educativa i Preventiva té una durada de 16 crèdits ECTS (400 hores), distribuïdes en 12 caps de setmana i 12 sessions de 3 hores en centres de pràctiques segons la especialitat i la disponibilitat.

El curs consta de 80% de treball presencial i el 20% de treball i estudi autònom.

Calendari de la formació 2017-18 i horaris

  • 2017: Setembre 29 i 30; octubre 1; novembre 17, 18 i 19; desembre 1, 2 i 3.
  • 2018: Gener 19, 20 i 21; febrer 16, 17 i 18; març 2 i 3 (Jornada UAB); març 9, 10 i 11; abril 13, 14 i 15; maig 11, 12 i 13; juny 1, 2 i 3; octubre 6 (Jornada AEC); novembre 23, 24 i 25 (presentació de projectes).

Divendres de 18 a 21h.; dissabtes de 9 a 19 h.; diumenges de 9 a 14 h.

Alguna data i contingut es susceptible de variació durant el curs.

Distribució de les hores

  • Temps de treball presencial: 125 h.
  • Temps de treball dirigit: 125 h.
  • Temps de treball autònom: 150 h.

Cada projecte serà supervisat per una tutora.

La seva lectura serà pública i presencial per a tots els alumnes i les alumnes del curs, en un cap de setmana durant el mes de novembre del 2018.

 

AVALUACIÓ I DIPLOMA FINAL

La avaluació és contínua i segueix els criteris globals de la Universitat de Barcelona. Es requereix:

  1. Assistència obligatòria a un mínim de 80% del curs.
  2. Aprofitament i participació activa.
  3. Elaboració de treballs monogràfics d’acord amb criteris definits al principi de curs i indicats pels formadors.
  4. Presentació d’una memòria de pràctiques tutoritzada.
  5. Elaboració d’un portafolis que reculli una síntesis esquemàtica dels continguts de cada assignatura amb una reflexió personal i professional de la mateixa. També els treballs monogràfics indicats per els formadors i les síntesis amb reflexió personal dels llibres indicats per llegir.
  6. Dispositiu institucional G. Mendel.
  7. Elaboració, presentació i defensa del Projecte Final de curs.
  8. Valoració de l’equip docent.

 

REQUISITS D’ADMISSIÓ I D’INFORMACIÓ

Les persones interessades han de poder acreditar:

  • És molt recomanable haver fet un curs d’Iniciació a la Pràctica Psicomotriu d’entre 12 a 30 hores de durada.
  • Tenir una titulació que permeti treballar amb nens i nenes de 0 fins a 8 anys en un àmbit educatiu i preventiu.
  • L’acceptació al curs està condicionada a una entrevista prèvia amb una docent del curs per poder valorar l’aptitud de l’alumne/alumna. S’efectuarà un barem de selecció per a escollir entre 18 i 24 places.

 

INFORMACIÓ

AEC. Psicomotricitat

Seu: Escola pública Fructuós Gelabert

Carrer Sardenya 368, 08025 Barcelona. Metro: L-5. Bus: 47, 19, etc.

Coordinadora: Pilar Crespo.

Informació en el e-mail: aec.psicomot@gmail.com, en el telèfon 933520219

I a la pàgina web www.aecassociacio.org

 

INSCRIPCIÓ I MATRÍCULA

El preu total és de 1900 €.

Per a fer la inscripció: http://www.ub.edu/web/ub/ca/estudis/oferta_formativa/masters_propis/fitxa/ P/201611872/index.html

 

SUPERVISIÓ CIENTÍFICA I TÈCNICA

ASEFOP (Associació Europea d’escoles de formació en Pràctica Psicomotriu)

Direcció

Iolanda VIVES.

Coordinació tècnica

Pilar CRESPO.

Professorat docent

  • Albert BATALLA, doctor i professor titular UB. Facultat d’Educació. Departament Educació Física.
  • Montse CASTELLÀ, mestra i psicomotricista. AEC.
  • Pilar CRESPO, psicòloga i psicomotricista. AEC-ASEFOP
  • Teresa GODALL, doctora en Pedagogia, titular Escola Universitària de la Facultat d’Educació del Departament Educació Física. Experta en institut Loczy – Pikler.
  • Katty HOMAR, pedagoga i formadora de psicomotricistes. AEC – ASEFOP.
  • Carmen LOPEZ, mestra i psicomotricista. AEC.
  • Anna LUNA, pedagoga i formadora de psicomotricistes. AEC – ASEFOP.
  • Sara MANCHADO, mestra i psicomotricista. AEC.
  • Marta PASCUAL, mestra i terapeuta psicomotriu. Formadora AEC-ASEFOP.
  • Crescencia PASTOR, doctora en Pedagogia, professora titular de la UB. Departament MIDE.
  • Miquel ROBERT, doctor en Ciències de l’Educació. Professor titular UB. Departament Educació Física.
  • José Ángel RODRÍGUEZ, metge, psiquiatra, psicoanalista i formador de psicomotricistes. AEC-ASEFOP. Professor titular U. Gales.
  • Iolanda VIVES, psicòloga i formadora de psicomotricistes. AEC – ASEFOP.
  • I altres col·laboradors.

 

1982–2017: 35 ANYS DE FORMACIONS AEC–PPA